Hi ha alguna nota de tast que demostri que un vi ha tingut una poda determinada?

 

Com s’ expressa el terroir en un vi?

 

Hi ha coses que, tot i que no es diguin… es noten…

 

Una bona poda fa que la vinya tingui menys quantitat de raïms i que la planta es concentri en donar més aromes, sucres i àcids al raïm que li queda. La quantitat i la qualitat en la vinya no van de la mà. Així, quan estem davant d'una copa amb una bona concentració de fruita és perquè darrere hi ha una tasca de poda exhaustiva i intel·ligent.

 

Potser no hi ha cap nota de tast que indiqui que el vi ha tingut una verema en caixes o mecànica. Però en el fons es nota, és qüestió de classe (com en una persona elegant). La verema manual permet una acurada selecció raïm a raïm i triar sempre la major qualitat i nivell de maduració.

 

L'edat en els ceps suposa una perfecta analogia amb la nostra pròpia biologia: Amb els anys perdem innocència i vitalitat però ens fem moltíssim més savis i el que fem ho fem bé. Els ceps vells donen un fruit més regular, de menor rendiment però d'una qualitat i expressivitat única i constant.

 

Controlar la fermentació perquè els llevats facin la seva feina és crucial en l'elaboració del vi. Doncs quan el sucre del suc de raïm es converteix en alcohol succeeix de manera natural un despreniment de carbònic i una pujada de temperatura on els llevats podrien morir per excés de calor. Si l'enòleg controla la temperatura farà que els vins blancs mantinguin millor la frescor de les seves aromes varietals i els negres puguin absorbir més color.

 

L'elecció d'un bon tap no és una cosa aleatori, ja que hi ha vins molt longeus que necessiten de microoxigenació per anar evolucionant en ampolla i al seu torn, assegurar la seva estabilitat durant el transport i la seva posterior comercialització.

 

La criança en un vi blanc (que pot donar-se tant amb el contacte amb les mares com per bóta) fa que el vi guanyi més complexitat i volum en boca. Els llevats després de convertir el sucre en alcohol moren i es precipiten al final del dipòsit. El contacte amb elles aporta intensitat i textura al vi, sobretot en vins blancs i escumosos, vins molt versàtils per combinar amb un menú degustació i que a més guanyen complexitat amb el temps.

 

El tipus de sòl ha de determinar i accentuarà diverses qualitats en la degustació. Per exemple, una terra rica en silici dóna vins amb una aroma molt elegant i no obstant això una terra més aviat argilosa s'ha d'expressar en forma de vins més durs i tànnics. Els millors sòls són pobres en nutrients i amb bon drenatge, és a dir bona capacitat de retenció de l'aigua. Les vinyes orientats al sud-est per guanyar hores de sol i els que estan en pendent donen resultats molt interessants. També són molt preuats els que estan en una certa altitud: En aquests casos succeeix que el marcat contrast tèrmic dia-nit propicia una bona maduració polifenòlica, és a dir, de les pells; i equilibrada.

Com deia Giorgio Armani: "L'elegància no és fer-se notar, sinó fer-se recordar". I en aquest article hem repassat alguns dels conceptes que marquen i dissenyen l'alta costura i l’elaboració artesanal dels millors vins del món.

 

Meritxell Falgueras