Diuen que cada copa de vi és un glop de la terra d'on procedeix. Una degustació d'un passat i d'un present, d'una cultura i d'una tradició, d'una regió i de la seva gent. Mai s'ha descrit millor com en el cas dels vins del Priorat, una comarca vitivinícola agrest, abrupta i amb una forta i heterogènia personalitat, que deixa empremta en uns vins d'alta qualitat, molt minerals, fresques, afruitades i elegants.

 

Redescoberta en les últimes dues dècades per enòlegs forans, atrets pel seu embruixament, al Priorat no només es poden tastar vins d'extraordinària excel·lència, sinó que es pot palpar tota una cultura arrelada a la vinya i als seus fruits. Curiosament, avui és una de les comarques més despoblades de Catalunya (tot i ser també una de les més petites), el que encara la fa més especialment atractiva per a (re) descobrir.

 

Paissatge típic al Priorat

 

Un bon lloc d'inici d'aquest viatge són les pedres plenes d'història del que va ser un dels monestirs més majestuosos, la Cartoixa d'Escaladei. Passejant entre les seves ruïnes es pot albirar què va ser el que aquells monjos provençals de l'Ordre de la Cartoixa van trobar en aquest lloc com per fer-ne la seva llar (diuen que un pastor havia somiat amb àngels pujant al cel per una escala enganxada a un pi , i d'aquí el seu nom d'Escaladei); per què va ser la primera Cartoixa de la Península; per què va donar origen al nom de la comarca; per què es va convertir en un dels més importants focus de cultura dels segles XII i XIII; i sobretot, per què es considera el bressol de la cultura del vi de la zona... El lloc és increïble i dramàtic, i possiblement l'epicentre per entendre el Priorat.

 

Avui dia només unes 7.000 hectàrees de la comarca estan destinades a la vinya (i només 1.600 d'elles pertanyen a la DOQ Priorat), molt menys de les 20.000 que a principi de segle poblaven aquestes terres. I és que, l'orografia és molt accidentada, "cataclismàtica", en paraules de Josep Pla, el que fa que el conreu de la vinya sigui més complicat i exigent que en altres zones més amables. No obstant això, la menor producció ha estat compensada per una major qualitat. Els seus vins, emparats sota la DOQ Priorat, de major graduació i marcat caràcter, i la jove DO Montsant, creada fa només 16 anys, són clars referents a tot el món. La clau de l'èxit està en el gran respecte que els seus elaboradors tenen per les seves arrels i per la tradició (en molts municipis es conrea vinya des de temps dels romans), i el bon maridatge que executen amb la tecnologia i la modernitat. Si a això se suma la personalitat que la pròpia terra i la natura aporten, més la seva ubicació i el seu clima privilegiats, el resultat són vins amb caràcter únic.

 

Sòl de pissarra en el Priorat.

 

Però per poder descobrir, entendre i "viure" aquests vins, cal prosseguir el viatge. La comarca té encara moltíssimes possibilitats per a la seva explosió com a zona enoturística, però, aquesta peculiar manca d'oferta per a masses la fa també més màgica i atractiva. Bufons establiments culinaris on professen l'amor pels ingredients dels que ara anomenem de Km 0 (quan abans simplement dèiem que eren "de l'horta pròpia"), així com allotjaments d'unes poques habitacions cuidades amb cura, ens permeten agafar forces per seguir una ruta anàrquica per petits i apassionats artesans del vi, que ens obren les portes de casa seva per ensenyar-nos com segueixen elaborant vi com ja feien els seus avis i besavis, unes poques ampolles que acaben d'agafar cos en els baixos de les seves cases centenàries; vins apreciats enllà de les nostres fronteres. És imprescindible que a més de veure on acaba el procés, ens deixem guiar pel lloc d'on tot brolla, on tot neix. La vinya.

 

Als viticultors els agrada tenir les vinyes al costat de casa, però per la zona no sempre és possible. És fascinant veure, per exemple, al municipi de Lloar, com molts veïns han tingut, i tenen, les seves vinyes "sobre roca", és a dir, en els camps sobre la serra de la Figuera. Els camins de cabres ens recorden encara avui l'anar i venir incessant (fins a cinc vegades al dia) dels animals carregats amb raïm. I és precisament en el Lloar on Cellers Torres va assentar el seu celler a la zona.

El Lloar, Priorat.

 

Per captar l'essència de la comarca cal passejar entre les seves vinyes (més o menys estimbats), palpar la terra i agafar un grapat amb la mà per veure com brilla pels seus minerals, percebre les aromes de les herbes aromàtiques que neixen espontàniament, mirar voltant i ubicar els cims de la serra del Montsant, les muntanyes de Prades, l'Argentera o la Llaberia ... És el que fa única a la comarca.

 

Però els petits elaboradors han conviscut i conviuen amb les modernes cellers integrades en el paisatge, així com amb les majestuoses construccions que parlen també del passat i que no cal oblidar. Aquestes últimes són les catedrals del vi, que el moviment cooperativista de principis del segle XX ens va deixar com a llegat. Arquitectes com Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí i pare del modernisme rural, signa algunes d'elles, com les ubicades a Falset i Cornudella de Montsant. Ens parlen de l'esforç d'aquesta generació que es van unir per fer la força. Viticultors i enòlegs que juguen amb el passat i el present oferint energia i entusiasme en cada ampolla de vi.

 

I és que, el Priorat és heterogeni, ric en història, en present i futur, i simplement fascinant.