D'ànima vella i esperit avantguardista, Perpetual encarna el llegat dels antics vins de guarda de la regió; una versió moderna i elegant que representa el Priorat d'avui, sense oblidar una herència vitivinícola ancestral i molt pròpia sobre la qual es construeix un caràcter identitari reconeixible a tot el món.

 

 

Un equilibri bell i perfecte entre tradició i modernitat sostingut en els seus turons i terrasses impossibles; en els seus boscos d'ànima mediterrània de ginebre, farigola, pi i romaní, i en el pedregar de pissarra que són els seus sòls.

 

Vinyes centenàries que arrelen profund per sobreviure en un terreny sec i inhòspit, i que abraça la proximitat del Mediterrani com una alenada d'aire fresc, nocturn i traïdorenc, necessari i vital.

 

La DOQ Priorat.

Cal ser conscients que, fins a finals dels 80 ', el Priorat ni tan sols figurava en les principals guies de vins del país. Es tractava d'una regió perduda en la cronologia, oblidada i, en molts casos, els seus vins eren recordats per ser "gruixuts", "alcohòlics" i d'una rusticitat "pansificada" no apta per al gran públic

 

A finals de la mateixa dècada, un grup de productors pioners va traçar les línies mestres que marcaven el camí cap a l'elaboració d'un nou estil, que aviat seria reconegut a l'univers vi com a excepcional i irremissiblement reconeixible.

 

El seu sòl, conegut com llicorella, consisteix en capes de pissarra vermella amb mínimes partícules de mica, que s'exhibeixen destellants sota el sol. Aquest tipus de sòl sobre el qual s'assenta la vinya ajuda al procés de maduració, i va atraure l'atenció del sector, que veia com les velles vinyes eren de nou conreades, i de la mateixa manera, nous cellers naixien amb esperit innovador.

 

Cep vell i sòl de llicorella, al Priorat.

 

S'ha escrit molt sobre l'herència cartoixana de la regió; dels seus vins de guarda i les seves decimonòniques catedrals del vi. De les bondats climatològiques, orogràfiques i geològiques úniques per il·luminar vinyes que perduren i transcendeixen generacions; i que merescudament es va fer creditora de la Denominació d'Origen Qualificada en l'any 2000, sent la segona regió després de la Rioja en aconseguir-ho.

 

 

El Lloar: Una llar on quedar-s’hi.

Situada dins el terme municipal del Lloar, el celler respira modernitat i al seu torn ofereix una íntima relació amb les vinyes circumdants, visibles a través dels seus grans vidrieres, formant part del paisatge.

 

El celler del Lloar disposa de sistemes de plaques solars i fotovoltaiques, en línia amb la política i consciència de la família en integrar-se i gestionar-se de manera respectuosa amb el medi ambient; per això, les instal·lacions compten amb un alt percentatge d'utilització d'energies renovables.

 

Perpetual: Les varietats.

Les antigues vinyes de garnatxa i carinyena que habiten les terrasses impossibles del Priorat ofereixen rendiments molt baixos però d'una qualitat excelsa. Perpetual se serveix d'aquesta mena de semi eternitat varietal per nedar-hi i construir des de la identitat que li confereix.

 

 

De la mateixa manera, els millors exemples de la regió, busquen la realitat sostinguda en el temps d'una terra complexa i agrest, que ofereix a la baia una concentració de fruita negra fresca, adormida freqüentment per la noblesa del roure on reposa quan intervé la mà de l'home i sorgeix la preciosa transformació en vi.

 

Perpetual, el vi.

 

Perpetual se escapa d’allò ortodoxa de les paraules per apel·lar directament a les emocions.

 

És sensualitat, opulència i orgull identitari. Un vi de fèrria estructura, domat per poder ser vinificat; vellut porpra profund que vesteix un nas de fruita negra madura; confitura de prunes que juga entre les notes de torrefacció adultes de fum i cacau. Tot això jeu en un llit de fons mediterrani, salvatge i conegut, on la farigola i eucaliptus s'acomoden en el nostre nas.

 

Polièdric, en boca és complex però franc, narrant-nos una història ancorada en el temps però alhora present, en forma de desig concedit.

 

Els seus tanins, madurs i rodons ens transporten cap a un final llarg, que sembla aturar el temps, i llavors ens perdem en les seves notes finals de regalèssia i caramel.

 

 

Perpetual segueix guanyant adeptes dia a dia, obrint-se camí entre l’Olimp de l'univers del vi. Un camí que tot just s'ha iniciat i que de ben segur, tard o d'hora, el portarà fins a les mateixes portes de la immortalitat que és la nostra memòria.