Que el canvi climàtic és una veritat irrefutable ja és més que una opinió de consens entre elaboradors i viticultors; coneixedors experts de la terra són testimonis de com l’increment progressiu de les temperatures és una realitat palpable des dels últims 30 anys.

 

Desequilibris en la maduració, pèrdua d'acidesa... són moltes les conseqüències negatives per al fruit de la vinya derivades d'unes elevades temperatures i un urgent estrès hídric.

 

Però, més enllà de les accions dutes a terme per l'home, pot la vinya defensar-se; adaptar-se davant aquest context de calor i sequera?

 

És aquí quan la natura ens sorprèn amb una mena de planificació genètica sàvia i perfecta: i és que com l'ésser humà, la vinya s'adapta al seu medi i als canvis que en aquest es produeixen, sent capaç de ressetejar el seu metabolisme per desenvolupar-se en contextos climàtics severs i extrems.

 

D'aquesta manera, la vinya ha desenvolupat tres mecanismes d'adaptació davant la calor i la sequera que encarnen la sorprenent capacitat de supervivència de la planta i, a la vegada, allò complex i màgic de la natura:

 

Mecanisme d'escapament

 

Com el seu nom indica, les pròpies plantes són capaços d'accelerar o alentir el seu cicle fenològic i vegetatiu per sobreviure durant l' època de major sequera.

 

Un exemple molt visual d'aquest tipus de mecanisme el trobem en les plantes de germinació ràpida en zones molt àrides, com el desert.

 

Mecanisme de Tolerància

 

Aquest mecanisme actua a manera de resposta ràpida de la planta quan percep un estrès hídric imminent i té com a objectiu mantenir una constància en els compostos cel·lulars. Per això la planta ha de ser capaç de transpirar a través de les fulles, a través d’unes obertures microscòpiques anomenades estomes. Els estomes es poden obrir i tancar per regular l’evapotranspiració de la planta, arribant a tancar-se del tot en condicions d’extrema sequera, per tal de conservar la humitat. La regulació dels estomes afecta també el metabolisme general de la planta, com per exemple a l’hora de produir sucre..

 

Mecanisme d'Atenuació

 

En aquest cas, aquest es dóna quan la planta tracta de gestionar els seus recursos amb el mínim desgast energètic possible.

 

Per això se serveix de diferents mecanismes fisiològics que regulen l'ús dels seus recursos hídrics durant l'època de major sequera o, dit d'una altra manera més plana, controlant la seva pròpia suor, mitjançant:

• Una disminució de la producció de fulles; corbant-les; o bé augmentant la seva verticalitat.

• Un alentiment voluntari del ritme de creixement.

• Un envelliment prematur de les pròpies fulles o fins i tot dels raïms (en situacions climàtiques molt extremes).

 

Si bé és cert que els anteriors mecanismes ajuden a sobreviure temporalment el canvi climàtic, no són suficients per afrontar aquest repte a llarg termini, on es preveuen increments en les temperatures d’entre 2 i 5 graus durant el present segle. Tot i aquesta dada, cal tenir en compte que el gran problema no és l’augment de la temperatura mitja, sinó de la freqüència d’esdeveniments extrems, com ara temperatures per sobre dels 37º, l’augment de calamarses, l’augment de gelades a l’abril després d’un març benèvol, que gelen els brots i malmeten la planta...

 

Torres & Earth: Ciència i Humanitat

 

En l’aspecte cultural i des del prisma de l'activitat humana, hi ha pràctiques que en forma de ciència ens permeten reduir l'impacte de l'escalfament global.

 

Així, dins del programa Torres & Earth, Cellers Torres treballa diferents projectes que persegueixen diversos objectius: fer front al progressiu augment de les temperatures, l’estalvi d’aigua, l’estalvi energètic, l’aprofitament solar...

 

Per a això, el celler està adaptant les seves vinyes per retardar la maduració del raïm mitjançant tècniques vitícoles, com la variació del marc de plantació, la utilització de porta-empelts més resistents a la sequera, diferents tècniques de conreu i maneig de la canòpia.

 

En paral·lel, es busquen nous escenaris a major altitud per conrear la vinya, on el clima és més fred i permet al fruit desenvolupar una maduració equilibrada, així com una major concentració d'aromes varietals i una bona acidesa. Tot i els punts positius, cal assumir un major risc de calamarsades i de gelades.

 

Vinyes a Sant Miquel (Tremp), situats a 850m d’alçada, situats al peu del Pirineu català.

 

De la mateixa manera, el projecte de recuperació de varietats ancestrals, que va precedir al propi programa Torres & Earth, ha tret a la llum una sèrie de varietats que han donat mostres d'un gran potencial enològic i una resistència natural a l'augment de les temperatures, la sequera i diferents malalties de la vinya.

 

Mostres de varietats ancestrals en fase d’estudi

Mai ha estat tan urgent una gestió més integrada i més conscient de les limitacions i el respecte a l’entorn davant el desafiament que suposa l'escalfament global. Recursos que es signifiquen com una obra mestra de l'enginyeria genètica, natural i meravellosa. Cuidem-los.