Els efectes del canvi climàtic accentuen alteracions habituals en el clima que poden suposar danys importants per a l'agricultura en general i per la vinya en particular.

 

D'entre les més perjudicials hi ha la calamarsa; que pot aparèixer de manera primerenca o tardana, i poden afectar al cep en qualsevol estat del seu cicle biològic.

 

Efectes sobre la vinya: calamarsa precoç, calamarsa tardana

 

A les zones particularment exposades, i a partir del desborrament (primers de març), la calamarsa pot generar danys molt importants. Les conseqüències per a la vinya varien en funció de l'època de l'any i de l'estat vegetatiu de la planta.

 

Així, la calamarsa precoç fa acte de presència entre finals de desembre i març. Període que comprèn des del desborrament fins a la floració.

 

En aquests casos la calamarsa pot provocar un despreniment dels brots més joves, un tall en el nus que afectarà de manera potencial a tots els òrgans vegetals del cep.

 

Les fulles i sarments queden estripats i les inflorescències pateixen ferides molt greus.

 

Després de la calamarsa, la planta rebrota a partir dels rovells sanes i primerenques; però aquesta "segona generació" presentarà un retard en la seva maduresa fonològica d'entre dos a quatre setmanes. A més, el nou fullatge es mostrarà més sensible a infeccions fúngiques.

 

La producció de raïm sa patirà una disminució tant en volum com en qualitat causa de la destrucció d'inflorescències, i, a un mal quallat de la segona generació. La qualitat es veurà afectada per l'heterogeneïtat dels raïms i el retard vegetatiu.

 

Els efectes de la calamarsa tardana (entre abril i octubre) són tan greus per a la verema com per a la salut vital del cep, ja que en el pitjor dels casos posa en perill la perennitat de la vinya:

 

Fulles destrossades: la menor superfície foliar afecta negativament la maduració i el agostament, especialment en les varietats de cicle llarg.

 

Ferides en els sarments: Els danys produïts sobre els sarments, dificulten la poda i perjudiquen la producció de l’any següent. En ceps de 2 o 3 anys si la fusta està molt danyada s’ aconsella tornar-la a formar, amb la pèrdua d’ 1 o 2 anys de producció.

 

Ferides en els raïms: En la seva cara més cruel, tota la collita pot quedar arruïnada per una mala pedregada, fins i tot afectant la verema de l'any següent.

 

Com en el cas de la calamarsa precoç, la vegetació rebrota però aquesta segona generació té un creixement limitat i un mal agostament; la qual cosa dificulta la poda d'hivern.

 

Els sarments i diem danyats poden ser degut al temible "rot blanc", una malaltia que fa que el raïm presenti taques lívides de formes concèntriques, recobertes de petites pústules; per finalment assecar el fruit.

 

En busca de solucions

 

A dia d'avui, la tecnologia no arriba per establir protocols de prevenció que tinguin com a objecte impedir la formació de cristalls de gel i que garanteixin un mínim grau d'èxit.

 

Per als més entesos en ciències: l'únic mètode amb fonament científic és la manipulació dels nuclis de congelació per inseminació del núvol de calamarsa amb iodur de plata; tot i que sense resultats favorables repetits fins a la data.

 

Aleshores, què fem? A més de contractar una bona assegurança; el mètode més utilitzat, el que fem és cobrir les parcel·les mitjançant una malla anti-calamarsa; si bé no és la solució més pràctica en termes de facilitat de pas i conreu; evita mals majors.

 

Sistema de malles anti-calamarsa instal·lat a les vinyes de la Família Torres a Tremp (Pre-Pirineu).

 

Per això, tot i satèl·lits de predicció meteorològica i altres avenços tecnològics de què ens servim; ens enorgulleix de manera molt especial que la nostra gent, a peu de vinya, segueixin mirant al cel cada matí; interpretant cada senyal, sentint en la seva pell cada imperceptible canvi. Ciència, al cap i a la fi, de la mà de l'experiència més humana.