Diuen que "a l’hivern bona taula i vi calent". En aquesta estació ens abriguem per fora i per dins canviem la nostra alimentació perquè sigui més proteica i amb menjars més calòrics. Guisats, llegums, estofats i plats de cullera és el que més ens ve de gust amb les baixes temperatures.

 

I amb permís de la xocolata calenta, res millor que el vi consumit amb moderació per fer caliu. A més, els seus tanins ajudaran a dissoldre el greix del menjar tant en boca com en el procés digestiu.

 

Per harmonitzar aquests negres de més cos, estructura i textura amb les onades glacials, el millor és treure'ls a la balconada a la nit una mitja horeta abans d'obrir-los. Així, escoltarem a les vinyes ancestrals de Perpetual, que ens parlen de la garnatxa negra i la carinyena, que creixen gràcies al sol que absorbeix la llicorella; o gaudirem d'un chardonnay amb envelliment que augmenta la untuositat en boca servit a uns 8-10 graus per maridar amb una deliciosa sopa de peix: La sopa de ceba amb un chardonnay com Milmanda ho revitalitza tot!

 

Les cremes de verdures harmonitzades amb un rosat com Santa Digna ens porten a casa el clima de Xile, ja que la graduació alcohòlica del vi ens xiuxiueja a cau d'orella a la latitud de la qual procedeix. Encara que per a què les saboroses i calents sopes ens ajudin a pujar la temperatura el millor és intentar no beure en excés perquè la ingesta d'aquest aliment ja ens aporta molt líquid.

 

Com diu Ferran Centelles al seu llibre "Quin vi amb aquest ànec" el maridatge es basa en conceptes simples basats en el pes i la intensitat dels productes, equiparant-los amb el cos i el perfum del vi. De manera que posats a parlar de plats d'hivern, no podia faltar la favada asturiana. Amb el seu toc de pebre vermell, és un plat tan cremós que per no emmascarar a un bon vi negre necessita un escumós de mètode tradicional com Esplendor De Vardon Kennet, el primer escumós elaborat a Catalunya per la família Torres.

 

Acabem amb un altre clàssic, el bullit madrileny amb el cigró com a protagonista que, amb el toc de la carn ens demana un excel·lent cabernet com Mas La Plana, o bé la carnositat seductora de la merlot de Bellaterra.

 

A casa, si hi ha alguna cosa semblant a la calefacció dels sentits és el nas de notes especiades d'un suggeridor i càlid brandi en acabar un bon àpat. Regala't un Jaume I, destil·lat en alambins de coure, envellit en el millor roure americà i enriquint-se en les millors soleres. O un Torres 20 Hors D'Age, bicampió mundial d'entre els brandis. Perquè a l'hivern estem més temps a casa i podem gaudir del que el fred incita: una bona lectura de sofà i manta amb una copeta de brandi a la mà.

 

No permeteu que se us congelin les idees, que passat el febrer ja és primavera!