Més enllà del vistós verol, de l'esperada maduració i de la coneguda verema, la vinya és un ésser viu complex i bell en el qual se succeeixen sorprenents transformacions al llarg de l'any que fan de cada part un tot, obrint-se pas el miracle de la vida en forma de fruit. És meravellós i a la vegada inevitable establir analogies amb el nostre propi naixement i desenvolupament com a éssers humans:

 

 

El cicle:

◾Entre novembre i gener el cep perd les fulles i, a mesura que el fred s'obre camí, la planta entra en un estat de repòs i activitat latent. Una letargia hivernal que durarà fins al febrer.

 

◾Entre febrer i març es fa visible la primera transformació, tan bella com poètica. Després de la poda, la saba traspua per les cicatrius causades per la poda, passant el denominat plor de la vinya, anunciant la imminent brotació.

 

◾La brotació té lloc a l'abril, tot i que això dependrà molt de les condicions climàtiques a les que es vegi afectada la planta, i també de la varietat, ja que moltes comencen a brotar al març. Durant aquesta, els brots naixents es desprenen del "plomissol" que els protegia del fred i donen la benvinguda a la primavera, sempre amb por a les temudes gelades que les podria tornar a l'estat latent.

 

◾Durant maig i juny comença l'aparició d'inflorescències en el brot, que després seran les flors. Aquestes s'obriran per donar pas a la fecundació. Posteriorment l'ovari fecundat es desenvoluparà, donant lloc al fruit verd, procés conegut com quallat.

 

◾La veritable explosió de vida passa entre juliol i agost, quan els pàmpols es converteixen en sarments (agostejament) i s'inicia el verolat: El to verd de la clorofil·la desapareix progressivament i apareixen els pigments propis de cada varietat. El raïm de varietats blanques adquireix tons grocs, mentre que la negra passa del verd al vermell i/o a un blau violaci, depenent de la varietat. Finalitzat el verol la llavor està completament formada, l'acidesa es manté alta i el nivell de sucre encara escàs.

 

◾Finalment, la maduració. L'estat de maduració condicionarà el tipus de vi, ja que serà en aquest moment quan els principals components aromàtics varietals i la seva llarga fenòlica determinaran la qualitat del most.

 

◾La verema culmina aquest procés, recollint el raïm quan presenta nivells òptims d'acidesa i una càrrega de fruita adequada quan es formen les aromes varietals. Per descomptat tot dependrà de la intenció enològica i de cada varietat.

 

La naturalesa s'obre pas indòmita, per això és tasca de l'ésser humà conèixer els seus cicles vitals i emprar el coneixement de segles de viticultura a les nostres esquenes per, no només beneficiar-nos del seu fruit anual, sinó prolongar la seva vida, domar la seva essència i assegurar el seu futur, ja que d'ell en depenem, avui i sempre.