Francès d'origen, el concepte terroir pot generar en ocasions certa confusió a l'hora d'interpretar. No obstant això, es podria definir com un espai concret, tangible i cartografiable, que pot definir-se per diferents factors geològics i geogràfics, i que reflecteix, culturalment i de forma directa, la comunitat que l'explota.

 

Pascal Chatonnet, un dels enòlegs més prestigiosos del món, va desgranar els secrets del terme en el recent Wine & Culinary International Forum, explicant-ho de tres punts de vista: la geologia, el clima i la psicologia, entesa aquesta última com a pràctica cultural de l'ésser humà en relació a la vinya.

 

Chatonnet és un home de ciències, de manera que les dades geològiques, climàtiques i altres evidències científiques sustenten el seu discurs. La seva definició de terrer és, possiblement, la més encertada en la seva redacció:

 

"La interacció entre un entorn determinat, el seu clima i el seu perfil geològic amb la psicologia i cultura pròpies de l'ésser humà, conformant tot això una personalitat identitària"

 

El francès va realitzar un viatge al passat per explicar als presents com i en quina manera el concepte de terrer estava lligat a l'aparició de les primeres DO's durant el s.XVIII, "en observar el naturalista i pensador John Locke les diferències entre dues parcel·les separades escassos metres per un rierol".

 

També va subratllar el paper de l'ésser humà en la consecució "de l'expressió del terroir," domant i treballant durant anys el seu mateix entorn, un entorn que es veu amenaçat per les conseqüències del canvi climàtic, que al seu torn "amenaça amb canviar el mapa de varietats ".

 

Mas La Plana

 

A la finca Mas La Plana tenim un exemple del descrit anteriorment. Consta de 29 ha. i està situada a Pacs del Penedès, a la depressió pre-litoral catalana (concretament a la depressió del Penedès, entre serralada pre-litoral i Litoral).

 

Gaudeix de dues tipologies de sòl diferents: teula jove i sivill jove.

 

Les diferències entre aquests dos tipus de sòls vénen originades per una diferent posició en el paisatge i en la geologia. La sivill jove es desenvolupa a les parts relativament elevades del paisatge (plataformes residuals), on el sòl és més antic que en els fons de vall, on es desenvolupa teula jove. D'aquesta manera, sivill jove es correspon al quaternari antic o Plistocè, i teula jove al quaternari recent o Holocè. D'aquesta manera, en els sòls més antics de sivill jove dels processos d'acumulació de carbonat càlcic estan més desenvolupats, limitant en certa manera el creixement

 

 

 

Teula jove i sivill jove, respectivament, ambdues tipologies de terrer presents a la finca Mas La Plana.

 

Una altra diferència important és la textural; a la sivill jove la textura és moderadament gruixuda, amb més sorra i menys argila que en teula jove, on la textura és mitjana.

 

També hi ha un contingut de matèria orgànica més alt en teula jove, on s'intueix una fertilitat superior.

 

Així, es podria afirmar que hi ha diferències significatives en el perfil geològic de dos sòls, separats tan sols per uns metres. Entendre aquest factor, entendre el clima que els afecta i actuar en conseqüència per treure el millor de sengles parcel·les, és comprendre i crear el concepte terroir.

 

La comprensió del nostre entorn també va lligada a la nostra capacitat d'adaptació a un nou escenari climàtic.