Els orígens: Edat de Pedra a Transcaucasia

 

◾De la mateixa manera que passa amb els avenços més significatius de la humanitat, valgui la roda com a exemple, desconeixem amb exactitud qui i quan va elaborar vi per primera vegada. No obstant això, sí que hi ha restes arqueològiques en forma de llavors de vinyes conreades trobades a Geòrgia (Caucas) que han estat datades mitjançant el carboni 14 entre els anys 7000 i 5000 a. C.

 

Així mateix, s'han trobat proves de la transició de vinyes silvestres a vinyes cultivades que daten de l'Edat de Pedra, al voltant del 6000 a.C., moment en el qual es podria dir que neix la viticultura ... molt abans de la invenció de l'escriptura.

 

Mesopotàmia, Egipte i ... la Xina!

◾L'expansió de la vinya aviat aconseguiria zones meridionals i situades a l'est, arribant a l'Orient Mitjà, on es té constància que les cultures mesopotàmiques i sumèries (ubicades en l'actual Iraq) conreaven la vinya per a l'elaboració de vi de forma sistemàtica. El vi era la beguda reservada a les elits ja que es considerava una beguda sagrada, sent la cervesa la beguda popular.

 

◾En paral·lel, les dinasties egípcies datades al voltant de l'any 3000 a.C. ja es feien enterrar amb els seus vins favorits i els dedicaven frescos que representaven el procés d'elaboració de vi. Així tenim constància de la varietat kakomet, atribuïda als temps de Ramsès II, coincident al seu torn amb la introducció del "etiquetatge", com mostra el següent exemple:

 

"L'any 30, els bons vins del bé regat vinya de Ramsès II a Per-Amón. Cellers: Tutmés"

 

◾Podem afirmar que els egipcis, si bé no van ser la primera civilització en elaborar vi, sí que va ser pionera en la inclusió del vi en tot el seu imaginari artístic, pictòric i en el seu llegat oral.

 

◾A la Xina, restes arqueològiques i documentals constaten l'existència d'una regulació que advertia de severs càstigs per a aquells que barregessin vi amb vi d'arròs. De la mateixa manera, també a la Xina van ser trobats els vestigis del que va ser la primera ampolla de vi, elaborada amb ceràmica.

 

De déus i homes: El vi en la Grècia Antiga

 

Deia Tucídides a finals del s. V a.C. que "els pobles de la Mediterrània van començar a sortir de la barbàrie quan van aprendre a conrear l'oliva i el raïm".

 

◾Va ser Dionisio qui va ensenyar als homes a conrear la vinya i elaborar vi. Aquesta era la creença popular a la Grècia antiga. També a Polifem i al mateix Ulisses se'ls atribueixen tal vincle. Sigui com sigui queda clar que la relació entre déus i vi era un pilar de la mateixa civilització grega.

 

◾Aquesta relació déus-vi veia confirmada la seva raó de ser en multitud de ritus, costums i celebracions que aglutinaven al poble, establint-se així una nova dimensió en les relacions socials que abastaven des dels distesos i reposats Symposion filosòfics grecs, fins a les liberalias romanes.

 

◾Els grecs consumien el vi amb retsina, és a dir vi amb resina al qual afegien brea i espècies per a la seva conservació.

 

◾Van ser també els grecs, al costat de fenicis i romans els responsables d'expandir el cultiu i elaboració de vi des de les ribes mateixes del Rhin, en Germania, fins al sud de l'actual Anglaterra. Restes arqueològiques de centenars d'àmfores així ho testifiquen.

 

◾Al Penedès, el jaciment de la Font de la Canya, on es troben recipients amfòrics d'origen fenici, és un clar exemple de les evidències de consum de vi i cultiu de la vinya en totes les seves fases, i el converteixen en un important focus de la introducció d'aquest conreu a Catalunya.

 

Vista aèria parcial del jaciment protohistòric de la Font de la Canya (Any 2009).

 

Etruscs i romans. In vi veritas.

 

◾El model grec de viticultura va arribar a Itàlia pel sud, per les costes de Sicília, però ¿vol dir això que a Itàlia no s'elabora vi fins a l'arribada dels grecs? En realitat sí. Els etruscos, assentats en l'actual Toscana i que possiblement haurien transportat els seus vinyes des de l'est, dominaven tots els aspectes de la viticultura.

 

◾No sabem molt més sobre la seva cultura llevat que conreaven vinyes i elaboraven vi, i que, a més, el comerciaven. De fet, se sap amb certesa que van arribar a Borgonya abans que els grecs per vendre el seu vi.

 

◾Els romans van heretar també el propagat manera grega d'elaborar i beure vi, descobrint que en el vi hi ha la veritat o in vi veritas, sens dubte en al·lusió a l'esperit social d'aquesta beguda.

 

◾Podríem afirmar que els romans van crear ocupacions molt especialitzades al voltant del vi. Una d'elles era realitzar la barreja entre diferents vins de l'imperi, un cupatge primigeni només destinat a mans molt expertes.

 

◾També van ser els romans els que van observar el potencial d'envelliment dels vins, arribant a guardar-lo en bótes procedents de la Gàl·lia (el roure francès dels nostres dies) durant 25 anys. Les bótes van substituir a les antigues àmfores de fang.

 

◾L'origen de les denominacions d'origen deu la seva existència al particular mètode romà de vincular origen del vi amb les seves diferents característiques. Així, d'acord amb les paraules del poeta Marcial, els vins de Tarraco, València, Girona, Balears i la Bètica bé podien comprar amb els de la Campània, al sud d'Itàlia.

 

Hem vist i recorregut només un apèndix de la història del vi. Tot just unes pinzellades d'una de les històries més apassionants, antigues i imperibles de la humanitat. Un llegat que ens fa avançar com a civilització.