Milmanda transcendeix a allò genèric del varietal per adquirir, per dret propi, l'estatus de nou clàssic contemporani. Tot això sota l'empara d'un reguitzell de reconeixements nacionals i internacionals, i el valuós favor del seu fidel públic, que fan de Milmanda, anyada rere anyada, un repte apassionant en lo enològic i en allò humà.

 

LA DO CONCA DE BARBERÀ EN 5 DADES

 

Bressol i llar de Milmanda, la Conca de Barberà destaca per la seva herència vinícola monàstica i un clima que afavoreix el cultiu de les varietats més nobles del ventall ampelogràfic. I a més:

1. És, al costat de les DOQ Priorat i DOP Montsant una de les zones vinícoles històriques de Catalunya, treballades i conreades des de l'expansió de l'orde del Cister.

2. La Conca de Barberà estén les seves vinyes al llarg de més de 10.000ha que produeixen anualment uns 200.000hl de vi.

3. La regió, si bé es beneficia de la proximitat de la Mediterrània, pateix els rigors propis del clima continental, amb estius molt calorosos i secs i hiverns molt freds.

4. La Conca deu la seva formació geològica a l'acció erosiva del riu Francolí i del seu afluent, l'Anguera, que al llarg de mil·lennis han modelat de manera capritxosa la fisonomia de la regió com la d'una vall fluvial envoltat de cadenes muntanyoses; al Nord, les serres de Montclar, Codony i Comalats; i al Sud, la Serra de Prades.

5. Les varietats tradicionals (ull de llebre, garnatxa, parellada...) conviuen amb els millors exponents internacionals de cabernMILMANDA:et sauvignon i chardonnay.

 

 

MILMANDA: EL REGNE DE LA CHARDONNAY

 

Situada a la ruta del Cister, a 500 m d'altitud, bressada a la falda de la serra de Prades; la finca de Milmanda acull la granja fortificada presidida per la imponent Torre de l'Homenatge, als peus reposen 15 ha consagrades en exclusiva al cultiu de la varietat chardonnay.

 

Milmanda pertanyia a una ruta de castells medievals i granges fortificades que donaven aixopluc als cristians en temps de la reconquesta. Al segle XII arriba la pau i amb ella es reactiva el cultiu de la vinya.

 

No és fàcil destacar en un univers tan ampli com el dels grans chardonnay, i aquí, les condicions climàtiques i culturals semblen essencials. De nou el "terroir" apareix com a factor identitari definitiu.

 

Però, què conforma el terroir de la nostra finca?

 

 

En allò cultural, l'herència de les ordres monàstiques que van expandir la cultura del vi, perfeccionant les tècniques en relació a la vinya, van establir les bases del que avui és una viticultura respectuosa i avantguardista, que sap extreure el millor d'una terra, a vegades, dura i de difícil conreu.

 

El clima és fort i típicament continental, amb estius llargs, càlids i secs, i hiverns freds, però la influència de la proximitat del mar suavitza les condicions, que al seu torn, es veuen potenciades en favor de la varietat per la orientació de la vinya, guanyant més hores de llum.

 

MILMANDA: EL VI

 

Com dèiem, es busca en Milmanda una aroma de gran intensitat en la qual destaquen les notes de flors (lligabosc); fruita blanca i d'os (pinya, préssec i cítrics), amb aquest fons torrat, especiat i de record autolític tan característic i adquirit durant la seva especial criança en bóta.

 

En boca és generós. Se'ns mostra estructurat i complex, volent dels nostres paladars una mena d'aventura que arrenca a la frescor de la seva fruita, fa escala a les notes adultes de pa torrat, fum, cafè i espècies; i culmina en un cim sensorial de final llarg i ple que ens torna a la seva essència varietal.

 

L'evolució en ampolla, pacient i silenciosa és senzillament meravellosa. Després de cinc o sis anys, la untuositat precedeix la fruita madura i el record de la noblesa de la tòfona fa acte de presència.

 

Milmanda agrada d'acompanyar de bones viandes. En la seva versió més jove comparteix gustós protagonisme amb peixos de carn ferma com el rap i el turbot, així com amb tota mena d'aus.

 

En la seva versió madura, la presència de la tòfona i altres notes reductives admeten carns i guisats més grassos amb salses blanques i de bolets.

 

 

Amb els anys (i anyades), Milmanda ha reduït el protagonisme de les notes pròpies de la fermentació malolàctica deixant pas a una expressió varietal nua més pura, aportant frescor i personalitat al conjunt. Una evolució que busca en el seu ADN un arrelament des d'on afermar-se i diferenciar-se en un món globalitzat i amb tendència al mimetisme enològic.

 

Brindem per diferència.

 

Bibliografia:

Diccionari Salvat del Vi. Mauricio Wiesenthal, ed. SALVAT

http://www.doconcadebarbera.com/es/

 

Milmanda