Una de les icones per excel·lència de la Família Torres celebra la seva quarantena anyada; però la seva concepció, elaboració i posterior reconeixement no va ser gens fàcil: idees trobades, desitjos frustrats i finalment una aposta molt personal; un vi que ho canviaria tot: Mas La Plana.

 

Una aposta molt personal. Un punt d'inflexió en el sector

 

Hem de tenir present i recordar els principals factors que fan de Mas La Plana un vi més enllà del propi vi. Tan personal que no podem entendre al vi sense el seu creador: Miguel A. Torres. I és que, com dèiem, tota creació fruit de la voluntat d'una personalitat inconformista tendeix a causar controvèrsia. La classe de creacions que transcendeixen al seu temps i que fonamenten noves bases sobre les que créixer i evolucionar.

 

Mas La Plana encarna el llegat d'un somni i el fruit de l'experiència de quaranta anyades d'un vi els orígens del qual transiten avui la frontera entre la història i la llegenda.

 

La irrupció de Miguel A. Torres al panorama vitivinícola espanyol primer, i internacional després, va suposar un pas endavant per als vins de qualitat del país; modernitzant tècniques en celler i ampliant el jardí ampelogràfic del Penedès.

 

Miguel A. Torres va elaborar un vi molt arriscat que es desmarcava de la tradició enològica de l'època per donar vida al fruit dels ceps de cabernet sauvignon conreats el 1966 a la finca homònima.

 

París 1979: Neix una llegenda

 

El 1979, en l'Olimpíada del Vi de París, organitzada per la revista especialitzada de referència Gault-Millau; Mas La Plana, en la seva primera anyada, 1970, va superar els cabernets més aclamats i distingits del món, en altre temps terreny reservat als grans chateus gals.

 

Classificació de les Olimpíades del Vi, publicada a la prestigiosa revista Gault Millau.

 

La sorpresa va ser majúscula i va situar el Penedès al mapa vinícola; però es tractava només del primer d'una llarga trajectòria de reconeixements internacionals que fa de Mas La Plana el vi espanyol més universal.

 

Presentació de Gran Coronas ‘etiqueta negra’, abans de presentar-se com Mas La Plana

Mas La Plana: Finca i llar de cabernet sauvignon

 

Aquestes vint-i-nou hectàrees afectades pel clima mediterrani que ja produïen vi en època romana i durant l'edat mitjana, alberguen avui el cultiu del noble cabernet en forma de vinyes amb una mitjana d'edat de trenta anys que es desenvolupen en sòls d'origen quaternari, formats per llims calcaris sobre terrasses d'origen fluvial i graves.

 

Sota aquestes circumstàncies, el cultiu de la vinya s'organitza en fileres orientades de manera que les hores de sol afecten la planta de forma homogènia.

 

Finca Mas La Plana, en Pacs del Penedès.

 

Així mateix, la densitat de plantació és elevada, de manera que els ceps competeixen per l'aigua i nutrients, provocant una menor producció caracteritzada per unes baies més petites que aconsegueixen una major concentració.

 

Així, l'experiència acumulada ha permès a la finca i el seu celler ser pionera i referent en mètodes d'elaboració que després s'ha exportat amb molt èxit en el sector:

·Produccions limitades i de qualitat

·Consciència ecològica

·Parcel·lació del territori

·Selecció adequada de clons

 

S'ha triat el clon 15 de la varietat per la seva capacitat per produir collites, el fruit del qual és ric en sucres, en pigments i en excel·lents tanins madurs i fruiters.

 

Mas La Plana: El Vi

 

Si bé cada anyada contempla les seves petites diferències, sí que existeix cert patró d'ADN que es repeteix i que conforma la identitat d'aquest cabernet d'ànima profunda.

 

En ampolla descansa l'ànima d'una terra fins al seu destapament. L'expressió i estructura manifesta del seu origen; inconfusible en la qualitat i riquesa dels seus tanins, carnals i fruiters; i identificable en les intenses notes varietals del micro clima de la finca que ens regala un aroma de bosc mediterrani, mores; profunda i captivadora.

 

Ampolla de Mas La Plana envoltada de la seva típic sòl.

 

Els seus 18 mesos de criança en roure francès ultimen i afinen la qualitat dels tanins i li confereixen aquest plaer adult tan característic en forma de pensaments d'espècies; de xocolata i cafè.

 

En boca, el seu llarg recorregut ens torna la maduresa i fruita dels seus tanins, embolicat tot en una aurèola de vellut que ens omple la boca, una dimensió i volum elegants que no irrompen, sinó que semblen lliscar pel nostre paladar de manera orgànica, natural.

 

Mas La Plana va suposar un canvi de paradigma i la fi de l'ostracisme per als vins espanyols a l'exterior. Un punt d'inflexió del que potser no hagi transcorregut el temps suficient per adonar-nos de la importància de l'obra vinícola de Miguel A. Torres.